Ja n´he tingut prou per avui! Que no em pagui el finiquito ni tant sols, que es tragui els seus calers i que deixi de tocar els nassos.

En teoria jo feia pont, i avui a quarts de sis del matí ja tenia a la Pepa trucant-me per anar a treballar! Això no es fa! Si la Nena se'n va de viatget amb les amigues jo no en tinc la culpa, haver-ho previst! haver avisat amb temps! Quina culpa tinc jo de que el forn es quedi desatés per falta de previsió! I si no que l´ajudi el seu home ja està bé de pendre'm el pèl!

Altres vegades m´haguès aixecat del llit i haguès anat, però avui no m´ha donat la gana, no pas, li he dit que no hi aniria, i ella ha insitit, m´ha amenaçat en fer-me fora si no acudia al meu lloc de treball en un pont que estava pactat de feia dies, setmanes, fins hi tot podría dir mesos! Bé que cada festiu que faig m´ho resta del total de les meva vacances, tindrà morro! Ni que m´ho regalés, a sobre amb la porquería que cobro i la merda de contracte que tinc... A la merda, l´he enviat a la merda, ja no tornaré més al forn, són massa coses que porto acumulant, el tracte de la Pepa cap a mi desde el principi no ha estat massa amigable, sempre he intentat passar i treballar com si la seva mala llet no anés amb mi, prou, avui he dit prou...

I com que després de la trucadeta, la discussió i el disgust no podia tornar-me a dormir, m´he dutxat, m´he vestit i me n´he anat a donar un tomb, he esmorçat com una reina en un forn de pà i he pensat de demanar si necesitàven a algú, hi tenien 3 noies treballant, molta més clientel.la que a ca la Pepa i a sobre hi tènen un petit racó per a cafetería, però he passat de preguntar si necesitàven gent, ben mirat no tinc ganes de treballar a un forn, ja em buscaré la vida, botigues de roba, sabateríes, papereríes, tant em fa, no vull tornar a treballar a un forn, a matinar, a passar calor estiu i hivern, sentir cada dos per tres la discussió del preu del pà...

Etiquetas: la meva vida és així de...

El David ha conseguit portar-me a una casa de cites d´aquestes on no et pregunten ni el nom, et tanquen en una saleta i quan no hi ha "moros a la costa" et porten a una habitació, amb llum tènue i decoració suggestiva per a poder fer sexe amb tota tranquil.litat.

Si us he de dir la veritat, no, no m´ha agradat, ell portava la batuta tota l´estona, ha fet de mi el que ha volgut, m´ha alçat, m´ha follat, li he menjat i quan jo li he suggerit que jo també volia llepades al entrecuix m´ha dit que no li agrada menjar conys, així, tal qual.

Mentre em follava, m´ha insultat diverses vegades, m´insistia per fer-ho per darrera, volia que em toqués mentre ell mirava i quan ell ha acabat... Li he demanat que acabés amb mi i m´ha contestat, amb males arts que ell "estava massa cansat".

Deuria ser dels gemecs que feia el porc mentre se'm tirava.

Quan hem abandonat la casa de cites, volia acostar-me a casa, però ni li he contestat, he girat cua i he anat a buscar la boca de metro més propera.

He anat a casa del Alejandro, no sabia si el trobaria, ni tant sols he tingut la previsió de trucar abans, però quan era a la porta de casa seva ja no era moment de fer-me enrera i he picat.

A l´alejandro el vaig conèixer quan treballava a la perruqueria, és tot un senyor empresari, prou madur però prou jove com per ser atractiu, prou experimentat però prou pacient com per donar-te bon sexe.

Quan m´ha vist, ha notat de seguida que necesitava la seva escalfor, m´ha fet passar i m´ha convidat a fer "una banyera", tot prou dolç com per fer-me passar el mal gust de boca que m´havia deixat el David.

Després de tot, crec que el David, m´agrada molt més del que jo voldría.

Etiquetas: la meva vida és així de...

No pot ser! Sembla que els dèus s´hagin confabulat contra mi!

No acostumo a sortir de festa per temes econòmics, però just ahir que, aprofitant que una amiga de la Vanesa, amiga meva i companya de pis Argentina, muntava una festa al seu pis, vaig agafar la merda més gran que podría haver agafat desde cap d´any!

M´ho vaig passar molt bé les coses com siguin, però estàvem allí a casa de la Patricia, que em va sonar el móbil mentre jo estava parlant així ja més delicadament amb un dels amics d´aquesta noia, argentí també que jo em veia tornant acompanyada a casa.

Que qui era? La Pepa! La meva jefa! A les 5 del matí trucant per dir-me que la seva fill estava malalta i que no podría atendre la botiga avui diuemenge, i que m´hi volia a les 6 i mitja a molt tardar!

Val, molt bé, hauría d´estar agraïda que em deixava una hora i mitja per llevar-me, vestir-me esmorçar i baixar a la botiga, però resulta que ni estava dormint, anava vestida i pintada com una Pepa (amb perdó de la Pepa) i estava com a mitja hora de casa meva...

Què he fet? Doncs evident, a correcuita agafar un taxi (tot el que m´havia estalviat en sopar i sortir ja m´ho vaig deixar en taxi)
Arribar a casa, dutxar-me ràpidament, posar-me uns texans i una samarreta i anar corrents al forn, que per sort el tinc a tres carrers comptant el de casa meva, i au fins les 3 de la tarda pencant!

Vaja, que quan he arribat a les 3'30 (aproximadament) a casa meva, ni he dinat ni res, que m´he posat a dormir com una soca fins fa cosa de mitja hora.

Estic indignada, a mi em va molt bé els calers de treballar el cap de setmana, de fet fins al desembre així ho feia, però em toca molt els nassos que, per un dia que surto les coses se'm torcin d´aquesta manera.

Vaig a seguir descansant. Tinc ressaca!

Etiquetas: la meva vida és així de...

Cada día a quarts de vuit de la tarda, aproximadament, ve a comprar el pà el David.
El David viu a la portería que està just al costat del forn, a aquelles hores la Pepa ja no hi és i l´afluència de clientel.la és poca o nul.la.

El David sempre aprofita per petar la xerrada, al principi com que no hi havía confiança la nostra relació era així:

- Una de quart
- Molt bé rei, alguna cosa més?
- No, ja està.
- Molt bé maco, seràn 70 cèntims.
- Aquí tens.
- 20 i 10 que et fan l´euru.

Però amb el temps el noi es va anar agafant confiançes i mira vès per on, que vam passar d´intercambiar-nos diners a intercambiar-nos frases de filtreig, filtreig iniciat per ell, jo darrera el taulell sóc la fornera i puc ser més o menys simpàtica però mai dóno més corda de la que requereix l´intercambi de la mercadería, però el David, bé a aquestes hores, que una ja està tant sola, és tant tard i estic tant aburrida doncs, si em ve un David jove i xerraire i que a sobre m´entreté doncs no li faré el lleig.

Tot era molt divertit fins que el David va començar a fer-me proposicions.

Va puja a casa meva que ara l´Irene no hi és (Irene és la nóvia)
Jo no puc deixar la parada lliure i a més, el que no vulguis per tu, no vulgis per ningú...

Fins hi tot vaig cometre l´error de donar-li el meu móvil i l´insistència fins hi tot es va convertir mitjançant missatges i trucades.

Si ja ho sé, si no és amb mi serà amb qualsevol altra, però mira, prefereixo que no pesi sobre la meva consciència si algún dia l´Irene (que també la conec, que de vegades també hi ve a comprar) s´adonès del tipus de persona amb la que conviu.

Poc a poc he anat retallant les confiançes amb el David, que una cosa és la juguesca, que no fa mal a ningú i l´altra ja és passar a paraules majors.
I clar ell ho nota... I desde fa un parell de setmanes que tornem a mantenir la relació de...

- Una de quart
- Molt bé rei, alguna cosa més?
- No, ja està.
- Molt bé maco, seràn 70 cèntims.
- Aquí tens.
- 20 i 10 que et fan l´euru.

Però ahir dijous no va venir ell va venir l´Irene, a les vuit i quart del vespre que jo ja estava començant a plegar veles.

- Hola Marta!
- Hola reina, que posarem una de quart?
- Si, una de quart.
- Té reina, has estat de sort que no em queda ja massa cosa a aquestes hores, són 70 cèntims.
- Té, just. Marta una cosa, que has vist passar per aquí al David?
- No reina no, si pensava que ja no vindríeu a aquestes hores.
- Si bé, és que he arribat a casa i no hi era i se m´ha fet extrany... bé, ja arribarà!
- Dona, qui sap potser s´ha enganxat a la feina... que a vegades passa. Mira'm a mi dilluns de pasqüa que havía de plegar a les 3 per què era festiu i fins les 5 de la tarda que... és igual, no t´empipo que deus tenir coses a fer, i estigues tranquil.la que tard o d´hora haurà de venir a dormir!
- Si, bé a veure si m´agafa el telèfon per que l´estic trucant i no contesta, potser li ha passat algo i jo... bé trucaré al despaig que potser... Va no t´empipo tampoc jo a tu que deus tenir ganes de tancar!

Tot plegat em va semblar força extrany, bé en el fons no massa, coneixent al David vès a saber quina en deuria estar fent!

Normalment els divendres no passen mai a comprar el pà, entenc que la parella deu sortir a sopar fora o a casa d´algun amic o familiar per què divendres sempre ens fan el salt, però avui curiosament a quarts de vuit ha aparegut en David, just quan estava atenent a una clienta que m´estava escalfant l´orella desde feia més de deu minuts explicant-me les glòries de la seva filla, tant i tant casada i tant i tant embarassada i jo amb la meva simpatía que quan veig al David li tallo el rollo i la dona paga i marxa...

- Bona tarda, que hi fem per aquí un divendres? (sóc fornera i una de les coses que més m´agraden d´aquest ofici és que pots fer safareix desde darrera la barrera)
- Posa'm una de quart. (un xic sec el noi)
- Que et va passar ahir? tenies a l´Irene una mica preocupada.
- Vaig tenir feina.
- Ja m´ho immaginava - són 70 cèntims - però feina de la feina o feina amb alguna mossa?
- Marta no facis bromes.
- Que t´han enxampat fent maldats o és que no va anar bé l´assumpte?
- No res, vaig estar treballant fins tard, segur que alguna d´aquestes amigues neo-putes (quina gràcia m´ha fet aquesta paraula!) que té, li ha ficat alguna cosa al cap. Vaig arribar prop de les 12 de treballar i quin ciri em va muntar, i ara no em parla...

He intentat animar-lo però he preferit no donar-li massa cova, per què ja estava buscant-me les pessigolles de nou i prefereixo frenar-lo abans que comenci a desvariar de nou.

Jo penso que aquest, de treballar res, que el que volia era fer pena dient que havia treballat fins tard... O potser seria veritat, però sabent com va amb les dones (per que ell ja em va afirmar que no era pas la primera vegada que tenia o intentava tindre una aventura) doncs em costa pensar que deia la veritat...

En fi, no sé com ho veieu vosaltres, però a mi de pena, en David no me'n fa gens.

Etiquetas: la meva vida és així de...

I tota contenta obre el seu ordinador, abans de dinar, per veure si després del primer post algú li ha deixat cap comentari, però no, el blog de la Marta no té ni rastre de cap vistant.

Estic pensant en posar-me un contador de visites que he vist que alguns blogs ho tènen, igual així almenys veuré si algú ha entrat a veure aquest raconet meu. Però clar com que no sé ocm funcionen aquestes coses, hauré d´esperar a demanar auxili de nou a la colega per que m´hi faci un "apanyo"

Val, no seré avariciosa però me'n moro de ganes de començar a rebre visites! M´enteneu oi?

Això dels blogs pel que veig és una mica com un dissabte nit a la discoteca, però aquí encomptes de cridar l´atenció a possibles novios d´una nit, has de cridar l´atenció a possibles lectors.

I prou de parlar de la il.lusió que em fa tenir un blog propi, i parlaré una mica de mi, una mica només.

Treballo a un forn de pà, petit, la meva jefa es diu Pepa i té una filla de 15 anys que els dissabtes i els diumenges al matí m´ha prés el torn per guanyar-se uns diners per comprar-se més capricis si cap.
La seva mare amb el pretexte "així pots gaudir del cap de setmana", em quedo sense cobrar una part del meu sou que m´anava la mar de bé per viure, per que visc en un pis compartit amb dues noies, la Sara i la Vanesa.

Bé doncs, desde principis de gener que tinc els caps de setmana lliure, i com que tampoc guanyo prous diners com per pagar la part de lloguer que em toca, menjar, vestir-me i cobrir les meves necesitats bàsiques i a sobre pendre'm el luxe de sortir a sopar, de festa o anar de cap de setmana a esquiar o on sigui doncs em quedo a casa veient pel.lícules o conectant-me a internet, per què això si, al pis tenim llum, aigua, gas, internet i ep! un aparell de tdt d´aquests que diuen que substituiràn la televisió de tota la vida, però vaja pel que fan gairebé que ni tdt ni televisió convencional!

De totes maneres, no us penseu que estic aburrida, no gens menys com diria el nostre president...

En fi, si voleu, ja m´anireu coneixent!

Etiquetas: blog, la meva vida és així de...