Capítol 2 - La Marta arriba a casa i...
12 abr 2007 by lluna
I tota contenta obre el seu ordinador, abans de dinar, per veure si després del primer post algú li ha deixat cap comentari, però no, el blog de la Marta no té ni rastre de cap vistant.
Estic pensant en posar-me un contador de visites que he vist que alguns blogs ho tènen, igual així almenys veuré si algú ha entrat a veure aquest raconet meu. Però clar com que no sé ocm funcionen aquestes coses, hauré d´esperar a demanar auxili de nou a la colega per que m´hi faci un "apanyo"
Val, no seré avariciosa però me'n moro de ganes de començar a rebre visites! M´enteneu oi?
Això dels blogs pel que veig és una mica com un dissabte nit a la discoteca, però aquí encomptes de cridar l´atenció a possibles novios d´una nit, has de cridar l´atenció a possibles lectors.
I prou de parlar de la il.lusió que em fa tenir un blog propi, i parlaré una mica de mi, una mica només.
Treballo a un forn de pà, petit, la meva jefa es diu Pepa i té una filla de 15 anys que els dissabtes i els diumenges al matí m´ha prés el torn per guanyar-se uns diners per comprar-se més capricis si cap.
La seva mare amb el pretexte "així pots gaudir del cap de setmana", em quedo sense cobrar una part del meu sou que m´anava la mar de bé per viure, per que visc en un pis compartit amb dues noies, la Sara i la Vanesa.
Bé doncs, desde principis de gener que tinc els caps de setmana lliure, i com que tampoc guanyo prous diners com per pagar la part de lloguer que em toca, menjar, vestir-me i cobrir les meves necesitats bàsiques i a sobre pendre'm el luxe de sortir a sopar, de festa o anar de cap de setmana a esquiar o on sigui doncs em quedo a casa veient pel.lícules o conectant-me a internet, per què això si, al pis tenim llum, aigua, gas, internet i ep! un aparell de tdt d´aquests que diuen que substituiràn la televisió de tota la vida, però vaja pel que fan gairebé que ni tdt ni televisió convencional!
De totes maneres, no us penseu que estic aburrida, no gens menys com diria el nostre president...
En fi, si voleu, ja m´anireu coneixent!
Estic pensant en posar-me un contador de visites que he vist que alguns blogs ho tènen, igual així almenys veuré si algú ha entrat a veure aquest raconet meu. Però clar com que no sé ocm funcionen aquestes coses, hauré d´esperar a demanar auxili de nou a la colega per que m´hi faci un "apanyo"
Val, no seré avariciosa però me'n moro de ganes de començar a rebre visites! M´enteneu oi?
Això dels blogs pel que veig és una mica com un dissabte nit a la discoteca, però aquí encomptes de cridar l´atenció a possibles novios d´una nit, has de cridar l´atenció a possibles lectors.
I prou de parlar de la il.lusió que em fa tenir un blog propi, i parlaré una mica de mi, una mica només.
Treballo a un forn de pà, petit, la meva jefa es diu Pepa i té una filla de 15 anys que els dissabtes i els diumenges al matí m´ha prés el torn per guanyar-se uns diners per comprar-se més capricis si cap.
La seva mare amb el pretexte "així pots gaudir del cap de setmana", em quedo sense cobrar una part del meu sou que m´anava la mar de bé per viure, per que visc en un pis compartit amb dues noies, la Sara i la Vanesa.
Bé doncs, desde principis de gener que tinc els caps de setmana lliure, i com que tampoc guanyo prous diners com per pagar la part de lloguer que em toca, menjar, vestir-me i cobrir les meves necesitats bàsiques i a sobre pendre'm el luxe de sortir a sopar, de festa o anar de cap de setmana a esquiar o on sigui doncs em quedo a casa veient pel.lícules o conectant-me a internet, per què això si, al pis tenim llum, aigua, gas, internet i ep! un aparell de tdt d´aquests que diuen que substituiràn la televisió de tota la vida, però vaja pel que fan gairebé que ni tdt ni televisió convencional!
De totes maneres, no us penseu que estic aburrida, no gens menys com diria el nostre president...
En fi, si voleu, ja m´anireu coneixent!
Etiquetas: blog, la meva vida és així de...
| »
