<body><script type="text/javascript"> function setAttributeOnload(object, attribute, val) { if(window.addEventListener) { window.addEventListener('load', function(){ object[attribute] = val; }, false); } else { window.attachEvent('onload', function(){ object[attribute] = val; }); } } </script> <div id="navbar-iframe-container"></div> <script type="text/javascript" src="https://apis.google.com/js/platform.js"></script> <script type="text/javascript"> gapi.load("gapi.iframes:gapi.iframes.style.bubble", function() { if (gapi.iframes && gapi.iframes.getContext) { gapi.iframes.getContext().openChild({ url: 'https://www.blogger.com/navbar/6593803654486025863?origin\x3dhttp://vestidaderoig.blogspot.com', where: document.getElementById("navbar-iframe-container"), id: "navbar-iframe" }); } }); </script>

Capítol 6 - Al atur i sense un duro

Ja n´he tingut prou per avui! Que no em pagui el finiquito ni tant sols, que es tragui els seus calers i que deixi de tocar els nassos.

En teoria jo feia pont, i avui a quarts de sis del matí ja tenia a la Pepa trucant-me per anar a treballar! Això no es fa! Si la Nena se'n va de viatget amb les amigues jo no en tinc la culpa, haver-ho previst! haver avisat amb temps! Quina culpa tinc jo de que el forn es quedi desatés per falta de previsió! I si no que l´ajudi el seu home ja està bé de pendre'm el pèl!

Altres vegades m´haguès aixecat del llit i haguès anat, però avui no m´ha donat la gana, no pas, li he dit que no hi aniria, i ella ha insitit, m´ha amenaçat en fer-me fora si no acudia al meu lloc de treball en un pont que estava pactat de feia dies, setmanes, fins hi tot podría dir mesos! Bé que cada festiu que faig m´ho resta del total de les meva vacances, tindrà morro! Ni que m´ho regalés, a sobre amb la porquería que cobro i la merda de contracte que tinc... A la merda, l´he enviat a la merda, ja no tornaré més al forn, són massa coses que porto acumulant, el tracte de la Pepa cap a mi desde el principi no ha estat massa amigable, sempre he intentat passar i treballar com si la seva mala llet no anés amb mi, prou, avui he dit prou...

I com que després de la trucadeta, la discussió i el disgust no podia tornar-me a dormir, m´he dutxat, m´he vestit i me n´he anat a donar un tomb, he esmorçat com una reina en un forn de pà i he pensat de demanar si necesitàven a algú, hi tenien 3 noies treballant, molta més clientel.la que a ca la Pepa i a sobre hi tènen un petit racó per a cafetería, però he passat de preguntar si necesitàven gent, ben mirat no tinc ganes de treballar a un forn, ja em buscaré la vida, botigues de roba, sabateríes, papereríes, tant em fa, no vull tornar a treballar a un forn, a matinar, a passar calor estiu i hivern, sentir cada dos per tres la discussió del preu del pà...

Etiquetas:

“Capítol 6 - Al atur i sense un duro”