Capítol 3 - El nom del porc és David
Cada día a quarts de vuit de la tarda, aproximadament, ve a comprar el pà el David.
El David viu a la portería que està just al costat del forn, a aquelles hores la Pepa ja no hi és i l´afluència de clientel.la és poca o nul.la.
El David sempre aprofita per petar la xerrada, al principi com que no hi havía confiança la nostra relació era així:
- Una de quart
- Molt bé rei, alguna cosa més?
- No, ja està.
- Molt bé maco, seràn 70 cèntims.
- Aquí tens.
- 20 i 10 que et fan l´euru.
Però amb el temps el noi es va anar agafant confiançes i mira vès per on, que vam passar d´intercambiar-nos diners a intercambiar-nos frases de filtreig, filtreig iniciat per ell, jo darrera el taulell sóc la fornera i puc ser més o menys simpàtica però mai dóno més corda de la que requereix l´intercambi de la mercadería, però el David, bé a aquestes hores, que una ja està tant sola, és tant tard i estic tant aburrida doncs, si em ve un David jove i xerraire i que a sobre m´entreté doncs no li faré el lleig.
Tot era molt divertit fins que el David va començar a fer-me proposicions.
Va puja a casa meva que ara l´Irene no hi és (Irene és la nóvia)
Jo no puc deixar la parada lliure i a més, el que no vulguis per tu, no vulgis per ningú...
Fins hi tot vaig cometre l´error de donar-li el meu móvil i l´insistència fins hi tot es va convertir mitjançant missatges i trucades.
Si ja ho sé, si no és amb mi serà amb qualsevol altra, però mira, prefereixo que no pesi sobre la meva consciència si algún dia l´Irene (que també la conec, que de vegades també hi ve a comprar) s´adonès del tipus de persona amb la que conviu.
Poc a poc he anat retallant les confiançes amb el David, que una cosa és la juguesca, que no fa mal a ningú i l´altra ja és passar a paraules majors.
I clar ell ho nota... I desde fa un parell de setmanes que tornem a mantenir la relació de...
- Una de quart
- Molt bé rei, alguna cosa més?
- No, ja està.
- Molt bé maco, seràn 70 cèntims.
- Aquí tens.
- 20 i 10 que et fan l´euru.
Però ahir dijous no va venir ell va venir l´Irene, a les vuit i quart del vespre que jo ja estava començant a plegar veles.
- Hola Marta!
- Hola reina, que posarem una de quart?
- Si, una de quart.
- Té reina, has estat de sort que no em queda ja massa cosa a aquestes hores, són 70 cèntims.
- Té, just. Marta una cosa, que has vist passar per aquí al David?
- No reina no, si pensava que ja no vindríeu a aquestes hores.
- Si bé, és que he arribat a casa i no hi era i se m´ha fet extrany... bé, ja arribarà!
- Dona, qui sap potser s´ha enganxat a la feina... que a vegades passa. Mira'm a mi dilluns de pasqüa que havía de plegar a les 3 per què era festiu i fins les 5 de la tarda que... és igual, no t´empipo que deus tenir coses a fer, i estigues tranquil.la que tard o d´hora haurà de venir a dormir!
- Si, bé a veure si m´agafa el telèfon per que l´estic trucant i no contesta, potser li ha passat algo i jo... bé trucaré al despaig que potser... Va no t´empipo tampoc jo a tu que deus tenir ganes de tancar!
Tot plegat em va semblar força extrany, bé en el fons no massa, coneixent al David vès a saber quina en deuria estar fent!
Normalment els divendres no passen mai a comprar el pà, entenc que la parella deu sortir a sopar fora o a casa d´algun amic o familiar per què divendres sempre ens fan el salt, però avui curiosament a quarts de vuit ha aparegut en David, just quan estava atenent a una clienta que m´estava escalfant l´orella desde feia més de deu minuts explicant-me les glòries de la seva filla, tant i tant casada i tant i tant embarassada i jo amb la meva simpatía que quan veig al David li tallo el rollo i la dona paga i marxa...
- Bona tarda, que hi fem per aquí un divendres? (sóc fornera i una de les coses que més m´agraden d´aquest ofici és que pots fer safareix desde darrera la barrera)
- Posa'm una de quart. (un xic sec el noi)
- Que et va passar ahir? tenies a l´Irene una mica preocupada.
- Vaig tenir feina.
- Ja m´ho immaginava - són 70 cèntims - però feina de la feina o feina amb alguna mossa?
- Marta no facis bromes.
- Que t´han enxampat fent maldats o és que no va anar bé l´assumpte?
- No res, vaig estar treballant fins tard, segur que alguna d´aquestes amigues neo-putes (quina gràcia m´ha fet aquesta paraula!) que té, li ha ficat alguna cosa al cap. Vaig arribar prop de les 12 de treballar i quin ciri em va muntar, i ara no em parla...
He intentat animar-lo però he preferit no donar-li massa cova, per què ja estava buscant-me les pessigolles de nou i prefereixo frenar-lo abans que comenci a desvariar de nou.
Jo penso que aquest, de treballar res, que el que volia era fer pena dient que havia treballat fins tard... O potser seria veritat, però sabent com va amb les dones (per que ell ja em va afirmar que no era pas la primera vegada que tenia o intentava tindre una aventura) doncs em costa pensar que deia la veritat...
En fi, no sé com ho veieu vosaltres, però a mi de pena, en David no me'n fa gens.
El David viu a la portería que està just al costat del forn, a aquelles hores la Pepa ja no hi és i l´afluència de clientel.la és poca o nul.la.
El David sempre aprofita per petar la xerrada, al principi com que no hi havía confiança la nostra relació era així:
- Una de quart
- Molt bé rei, alguna cosa més?
- No, ja està.
- Molt bé maco, seràn 70 cèntims.
- Aquí tens.
- 20 i 10 que et fan l´euru.
Però amb el temps el noi es va anar agafant confiançes i mira vès per on, que vam passar d´intercambiar-nos diners a intercambiar-nos frases de filtreig, filtreig iniciat per ell, jo darrera el taulell sóc la fornera i puc ser més o menys simpàtica però mai dóno més corda de la que requereix l´intercambi de la mercadería, però el David, bé a aquestes hores, que una ja està tant sola, és tant tard i estic tant aburrida doncs, si em ve un David jove i xerraire i que a sobre m´entreté doncs no li faré el lleig.
Tot era molt divertit fins que el David va començar a fer-me proposicions.
Va puja a casa meva que ara l´Irene no hi és (Irene és la nóvia)
Jo no puc deixar la parada lliure i a més, el que no vulguis per tu, no vulgis per ningú...
Fins hi tot vaig cometre l´error de donar-li el meu móvil i l´insistència fins hi tot es va convertir mitjançant missatges i trucades.
Si ja ho sé, si no és amb mi serà amb qualsevol altra, però mira, prefereixo que no pesi sobre la meva consciència si algún dia l´Irene (que també la conec, que de vegades també hi ve a comprar) s´adonès del tipus de persona amb la que conviu.
Poc a poc he anat retallant les confiançes amb el David, que una cosa és la juguesca, que no fa mal a ningú i l´altra ja és passar a paraules majors.
I clar ell ho nota... I desde fa un parell de setmanes que tornem a mantenir la relació de...
- Una de quart
- Molt bé rei, alguna cosa més?
- No, ja està.
- Molt bé maco, seràn 70 cèntims.
- Aquí tens.
- 20 i 10 que et fan l´euru.
Però ahir dijous no va venir ell va venir l´Irene, a les vuit i quart del vespre que jo ja estava començant a plegar veles.
- Hola Marta!
- Hola reina, que posarem una de quart?
- Si, una de quart.
- Té reina, has estat de sort que no em queda ja massa cosa a aquestes hores, són 70 cèntims.
- Té, just. Marta una cosa, que has vist passar per aquí al David?
- No reina no, si pensava que ja no vindríeu a aquestes hores.
- Si bé, és que he arribat a casa i no hi era i se m´ha fet extrany... bé, ja arribarà!
- Dona, qui sap potser s´ha enganxat a la feina... que a vegades passa. Mira'm a mi dilluns de pasqüa que havía de plegar a les 3 per què era festiu i fins les 5 de la tarda que... és igual, no t´empipo que deus tenir coses a fer, i estigues tranquil.la que tard o d´hora haurà de venir a dormir!
- Si, bé a veure si m´agafa el telèfon per que l´estic trucant i no contesta, potser li ha passat algo i jo... bé trucaré al despaig que potser... Va no t´empipo tampoc jo a tu que deus tenir ganes de tancar!
Tot plegat em va semblar força extrany, bé en el fons no massa, coneixent al David vès a saber quina en deuria estar fent!
Normalment els divendres no passen mai a comprar el pà, entenc que la parella deu sortir a sopar fora o a casa d´algun amic o familiar per què divendres sempre ens fan el salt, però avui curiosament a quarts de vuit ha aparegut en David, just quan estava atenent a una clienta que m´estava escalfant l´orella desde feia més de deu minuts explicant-me les glòries de la seva filla, tant i tant casada i tant i tant embarassada i jo amb la meva simpatía que quan veig al David li tallo el rollo i la dona paga i marxa...
- Bona tarda, que hi fem per aquí un divendres? (sóc fornera i una de les coses que més m´agraden d´aquest ofici és que pots fer safareix desde darrera la barrera)
- Posa'm una de quart. (un xic sec el noi)
- Que et va passar ahir? tenies a l´Irene una mica preocupada.
- Vaig tenir feina.
- Ja m´ho immaginava - són 70 cèntims - però feina de la feina o feina amb alguna mossa?
- Marta no facis bromes.
- Que t´han enxampat fent maldats o és que no va anar bé l´assumpte?
- No res, vaig estar treballant fins tard, segur que alguna d´aquestes amigues neo-putes (quina gràcia m´ha fet aquesta paraula!) que té, li ha ficat alguna cosa al cap. Vaig arribar prop de les 12 de treballar i quin ciri em va muntar, i ara no em parla...
He intentat animar-lo però he preferit no donar-li massa cova, per què ja estava buscant-me les pessigolles de nou i prefereixo frenar-lo abans que comenci a desvariar de nou.
Jo penso que aquest, de treballar res, que el que volia era fer pena dient que havia treballat fins tard... O potser seria veritat, però sabent com va amb les dones (per que ell ja em va afirmar que no era pas la primera vegada que tenia o intentava tindre una aventura) doncs em costa pensar que deia la veritat...
En fi, no sé com ho veieu vosaltres, però a mi de pena, en David no me'n fa gens.
Etiquetas: la meva vida és així de...
Publicat per lluna, el
13 abr 2007.
pots deixar el teu comentari.
