No pot ser! Sembla que els dèus s´hagin confabulat contra mi!

No acostumo a sortir de festa per temes econòmics, però just ahir que, aprofitant que una amiga de la Vanesa, amiga meva i companya de pis Argentina, muntava una festa al seu pis, vaig agafar la merda més gran que podría haver agafat desde cap d´any!

M´ho vaig passar molt bé les coses com siguin, però estàvem allí a casa de la Patricia, que em va sonar el móbil mentre jo estava parlant així ja més delicadament amb un dels amics d´aquesta noia, argentí també que jo em veia tornant acompanyada a casa.

Que qui era? La Pepa! La meva jefa! A les 5 del matí trucant per dir-me que la seva fill estava malalta i que no podría atendre la botiga avui diuemenge, i que m´hi volia a les 6 i mitja a molt tardar!

Val, molt bé, hauría d´estar agraïda que em deixava una hora i mitja per llevar-me, vestir-me esmorçar i baixar a la botiga, però resulta que ni estava dormint, anava vestida i pintada com una Pepa (amb perdó de la Pepa) i estava com a mitja hora de casa meva...

Què he fet? Doncs evident, a correcuita agafar un taxi (tot el que m´havia estalviat en sopar i sortir ja m´ho vaig deixar en taxi)
Arribar a casa, dutxar-me ràpidament, posar-me uns texans i una samarreta i anar corrents al forn, que per sort el tinc a tres carrers comptant el de casa meva, i au fins les 3 de la tarda pencant!

Vaja, que quan he arribat a les 3'30 (aproximadament) a casa meva, ni he dinat ni res, que m´he posat a dormir com una soca fins fa cosa de mitja hora.

Estic indignada, a mi em va molt bé els calers de treballar el cap de setmana, de fet fins al desembre així ho feia, però em toca molt els nassos que, per un dia que surto les coses se'm torcin d´aquesta manera.

Vaig a seguir descansant. Tinc ressaca!

Etiquetas: la meva vida és així de...

Publicat per lluna, el 15 abr 2007. pots deixar el teu comentari.